En record de Robert Peary

Hui ha tocat fer la ruta del pol nord, demà intentarem la del pol Sud. No me'n recordava del explorador del pol nord i per això he hagut de tirar de wiki, el del pol Sud estava molt més clar gràcies a Mecano, per cert durant els moments durs de la ruta ens hem enrecordat de la cançó, de Jesus Calleja i dels que estàn al himalaia.

El primer que hem comprobat és que el camí del Sant Crist no és ni la meitat de dur amb neu que amb l'empedrat de costum, igual lo del resort no estava mal del tot.



Ha segut una bona expedició, hem passat per camins completament verges i ens hem donat compte de la dificultat d'avançar quan la neu passa dels genolls, perque has de fer un esforç brutal, ahí ens hem enrecordat de l'entrenament de Rocky, normal que pegara eixes hòsties, estaria fort com un roure.




Quan ja haviem patit els efectes d'una miniventisca hem trencat direcció a les covetes, practicant escalada en parets verticals i travessant rius passant per damunt de troncs! La pena una barana podrida que no ha pogut aguantar tanta càrrega.

Finalment ens hem endinsat en el món civilitzat on hem pogut veure un parell de ninots de neu amb ulls de pistatxos i nas de pastanaga, i per suposat hem practicat amb un trineu artesà que hi havia a una placeta, per sort els xiquets encara no havien eixit d'escola i no hem tingut cap problema en agafar-los prestats.

I per acabar uns canalons, que bonic!

Més que mil paraules

Mira que normalment sóc previsor, però he de reconeixer que la nevada m'ha agafat d'improvist, tinc calculades unes existències per a un parell de dies, però al ritme al que està nevant tindré que començar a racionar el menjar. Crec que estic exagerant un poc, però es que vivim uns temps en que tot s'exagera molt.

Vos pose algunes fotos del calibre de la nevada, i també d'algun exercit de formiguetes que ha passat per aquest carrer.

I per als que no esteu ací un vidiet per donar-li realisme. El més bonic de veure nevar és el silenci que hi ha, sols trencat per algun gosset olvidat i el soroll dels xiquets jugant de fons.

Jaume I i El Puig

Aquest cap de setmana a El Puig es recrea, lúdicament, l'arribada de Jaume I a la localitat i l'inici de la conquesta de València.

Podeu consultar la programació ací.






Pels seus carrers, adornats per a l'ocasió, trobareu mercadillo medeval, mostra d'oficis i artilugis de l'època... I una excel·lent organització de menús per a menjar en els restaurants de El Puig, a preus molt assequibles.







A més, en les desfilades participen músics d'alt nivell...

Els guapos són els raros

Justament per aquestes setmanes que havia descobert a Manel, va i m'entere que actuen al Palau de la Música de València el dia 9 de gener a les 21:00 h, és sols una de les múltiples coses de les que et pots arribar a enterar una nit de panellet.

Ací hi ha un video que han fet on és pot veure quina forma més original de treballar que tenen. Fixeu-vos la cara que fa la gent que se'ls queda mirant, alguns no fan ni cas, com si de normal tots els dies passara una orquesteta així pel carrer, que igual passa.

Manel

MANEL Vídeos musicales MySpace


Encara que a mi la que em té molt entretés és "Els guapos són els raros" i es que la filosofia de fons que porta és brutal!

"No saben que els guapos son els raros, ho sap tothom però no ho diu ningú, tampoc no s'agraden i tenen complexes per ser diferents" jeje.






Bé, a veure si fem prou colla per fer una excursioneta.

Grip A

Avuí m'he quedat sorprés quant he arribat al meu lloc de feina, perque he pogut comprobar la preocupació que té el nostre "gran benefactor" per la nostra salut.

És tal la preocupació pels seus súbdits que ha decidit protegir-nos amb un aplicador manual que ens esterilitza les mans, probablement haurà vist C9 i haurà pensat que ja està bé, que algú ha de fer alguna cosa, que això no pot ser, que aquestos ens porten a la ruïna, que...!!! Sort que la seva dona és farmaceutica i li ha pogut donar inmediatament la sol.lució!

Al menys hagueren pogut portar un producte que no fes més d'un més que havia caducat!!

Adeu Rocinante

"cuatro días se le pasaron en imaginar que nombre le pondría... y así después de muchos nombres que formó borró y quitó, añadió, deshizo y tornó a hacer en su memoria e imaginación, al fin le vino a llamar Rocinante, nombre a su parecer alto, sonoro y significativo"

Bueno, pues si no passa res, el meu Rocinante particular ha arribat al final dels seus dies, i no és perque haja deixat de galopar, no, es que simplement el seu cicle s'ha acabat.

Però "a rey muerto rey puesto", i esperem que siga tant fiable com ho ha segut aquest. A veure si el podem estrenar aquest cap de setmana!

Antigues reivindicacions

Ara que m'ha pegat per complir anys d'una manera desbocada, vaig a posar una antiga reivindicació urbana que encara es conserva en bon estat en un paratge mític; "les costeretes".

Probablement l'autor de la reivindicació ja no pensarà el mateix, o ja ni se'n recordarà dels motius que el van portar a posar-se un passamuntanyes, comprar un pot d'spray de la ferreteria (si es que el va comprar) i arriscar-se a ser sorprés fent un acte vandàlic. Però els que se'n recordem de la època ho comprenem, qui no l'haguera recolzat!

Del que si que estic segur es que seguirà tenint un lletra molt bonica, i les mateixes faltes d'ortografia...